La Natura en una Economia Solidaria
La Natura en una Economia Solidària
La verdadera llibertat hauria d’anar de la ma de la responsabilitat. L’autonomia de l’ésser humà no és independència del que l’envolta i del que conforma el seu sosteniment. Com ens relacionem amb el nostre cos és molt similar a com tractem tot allò que no és “jo”, siguin persones, objectes o entorns. Actualment els “estats moderns” tracten la Natura com una font de recursos. Per mantenir l’estatus polític i econòmic es veuen compel·lits a espoliar el medi natural si volen continuar essent el que eren. És una clara manifestació d’ignorància en cultures del coneixement. Aquesta actitud ens està abocant cap a un dels atzucacs més intensos de la història de la humanitat.
Aquest escrit no és un exercici de meditació.
Malgrat això et proposem que mentre avances en la seva lectura
ho facis sent conscient del teu cos i la teva respiració.
Un pensador extraordinari
Al 1776 Adam Smith va escriure “La riquesa de les nacions”. Aquest llibre és considerat com el primer tractat modern d’economia i actualment continua sent una referència bàsica per tot allò que tingui relació amb la macroeconomia, és a dir, l’economia entesa per zones i a nivell global. La motivació d’aquest llibre anava fermament vinculada amb una preocupació perquè la generació de riquesa en un país arribés a les capes de població més desfavorides i alleugerís la pobresa.
La perversió de la Solidaritat
Aquesta obra va significar un estudi exhaustiu i complert de la economia del seu moment i una proclama sobre el que l’economia hauria de ser per beneficiar a tothom. Ara a aquesta idea li diem “Capitalisme”. Pel que a nosaltres ens interessa aquí, destacarem tres aspectes:
1. Enriquir-se no és immoral. Amb els guanys que fem en un negoci podem invertir-los per crear-ne d’altres i així donar feina als que no la tenen.
2. La divisió del treball: la riquesa d’una nació augmenta quan les industries s’especialitzen en un producte en lloc d’intentar produir-ho tot. També augmenta la riquesa quan comprem els productes manufacturats i els importem d’altres països i a canvi els hi venem els que hem generat nosaltres.
3. El lliure mercat. Els estats no han de fer cap tipus d’intervenció en l’economia. Els mercats s’autoregulen per sí mateixos. Encara que la motivació dels individus que mouen els negocis només sigui pel seu interès personal, el benefici per la societat serà més alt que si el seu objectiu hagués estat la creació d’un enriquiment social.
No cal reflexionar gaire per adonar-nos que aquests tres punts són presents i referència en l’economia globalitzada actual.
La nova moral dels beneficis
Fins el temps d’Adam Smith la prosperitat i l’acumulació de riquesa era observada èticament com pecaminosa. Amb la seva visió, va aconseguir que aquest paràmetre es capgirés i que el sentit comú i la moral cristiana acceptés el seu supòsit com una mesura compassiva.
La realitat és que milions de persones s’han beneficiat d’aquesta idea en la mesura que ha introduït un canvi radical en els estats, l’economia i la forma en que tot es relaciona. Ha estat així fins arribar a la globalització.
El fracàs dels règims comunistes amb dictadures del proletariat va generar una reacció eufòrica generalitzada afavorint el lliure mercat, que va acabar en la globalització de l’economia mundial en la dècada dels 1990.
Encara que no ens ho assembli, durant aquest període, i amb l’aixopluc de l’estabilitat des de la segona guerra mundial, s’ha produït el període amb més prosperitat, igualtat i pau de tota la història de la humanitat. Els estudis del psicòleg de Hardwar Steven Pinker, i del metge suec Hans Rosling així ho avalen. Això ens sorprèn perquè les notícies dels mitjans de comunicació mostren altres escenaris. No obstant, és obvi que l’augment de la prosperitat global i la igualtat en general no implica que haguem arribat a una situació equilibrada i justa. Per què el sistema sigui més distributiu és necessari introduir un munt de matisos. Per tant, és bo per les societats que els desequilibris siguin objecte de denúncia continuada.
Podríem pensar que si el sistema de lliure mercat sense regulació ha produït aquest resultat, llavors només serà qüestió de temps que la riquesa i la justícia arribin d’una forma més igualitària a totes les nacions i als seus ciutadans. Llavors, hem de fomentar la seva continuació? La resposta és clarament: NO. AIXÍ, NO. El sistema que estem utilitzat s’ha desviat del seu propòsit.
Continues sent conscient del teu cos i la teva respiració?
No hem volgut veure l’abisme
Desprès de la Revolució Industrial del segle XIX, el fum de les fàbriques a les grans ciutats es feia molest i perillós per la salut, per això van ser desplaçades a la perifèria. Quan les aigües dels rius tornaven contaminades a les ciutats, els costos de producció van augmentar perquè va caldrà invertir en processos de purificació dels residus. Llavors empreses es van enviar als països emergents de ma d’obra més barata i sense costos de tractament de residus. La brutícia s’enviava ben lluny. Lluny de la nostra mirada de “països avançats” no hem volgut ser conscients del que passava mes enllà del nostre curt esguard (altíssima contaminació d’àmplies zones del planeta, desforestació massiva, ofegament dels recursos del mar, l’infern de les granges d’animals per alimentar els nostres estómacs, generació de conflictes en països pobres per espoliar els seus recursos…). Els habitants de Xina – la fàbrica del món- estan acostumats a portar mascareta des de fa molts anys. I no és tan sols perquè hagin tingut altres epidèmies en els darrers temps, sinó perquè la contaminació en moltes de les seves ciutats no permet veure el sol durant mesos i fa difícil la respiració. Amb la pressió de 7000 milions de persones, el món s’ha fet petit i el tuf d’una pràctica industrial desbocada en qualsevol de les seves parts té una repercussió global. I ara a on l’enviarem la pol·lució?…
Producció i el Consum creixent
Malgrat la prosperitat que el Capitalisme ha generat i la tremenda quantitat de xarxes que necessita per sincronitzar la seva complexitat hi ha un tema fonamental que sorprenentment no s’ha tingut en compte: el medi ambient. La base del capitalisme actual és el creixement continuat, que si no es produeix el sistema col·lapsa. Aquest creixement ad infinitum és incompatible amb una relació sostenible amb la Natura. Això fa que qualsevol modificació en el sistema en si sigui paper mullat si no afrontem amb fets la crisi climàtica que ja patim.
Els científics de totes les àrees del món fan molts anys que alerten de que si no aturem les emissions contaminants es produirà una alteració climàtica que pot portar a la catàstrofe la vida humana tal i com la coneixem ara.
El problema es fa increïblement greu perquè tot i que la majoria dels estats reconeixen aquest fet, gairebé no estan podent fer res per aturar les emissions tal i com seria recomanable. El que mostra un escenari més difícil és que el país més poderós del món (Estats Units) té un govern que nega aquest fet i la Xina no pot aturar-se perquè necessita produir per alimentar i contenir a la seva nombrosa població. És evident que s’ha produït una perversió de la motivació altruista d’Adam Smith. Un sistema amb motivació solidaria s’ha convertit en tòxic, insolidari i també letal.
La Natura no és rebel·larà contra la Humanitat
La Naturalesa del planeta fa temps que reacciona als canvis que el ser humà ha anat introduint en ella. Ara comencen a ser més ostensibles i les investigacions científiques poden fer previsions amb models matemàtics de com es pot comportar en un futur a curt, mitjà i llarg termini. Entendre aquesta reacció com un càstig és una ingenuïtat. És simplement una adaptació als canvis que va experimentant. El planeta no ens castiga.
La gran qüestió és que aquests canvis no facilitaran les condicions per la vida humana al planeta Terra. La Humanitat s’està comportant com una plaga que acaba extingint-se a l’exhaurir el recurs que devorava. El que estem fent no es sostenible.
Sents el teu Cos, i la Respiració?
Un Oblit difícil d’entendre.
La ment humana posseeix qualitats de creativitat, adaptació i superació admirables. Persones com Adam Smith han fet manifestacions extraordinàries que han creat profunds canvis en les cultures conduint-les cap a escenaris més solidaris, igualitaris i respectuosos. La lectura de la història ens deixa el mal gust de la pèrdua de la virtut genuïna dels grans plantejaments holístics (que inclouen altres persones, altres cultures, nacions, les espècies animals i vegetals i tota la natura), i una patològica tendència a la desmesura.
Podem fer-ho
Hem d’acceptar que la realitat és complexa i alhora hem de treballar per incloure a la Natura dins del cicle de l’economia. Aquest és un supòsit de maduresa personal i social Actualment observem la interdependència de l’economia i les societats mundials. Cal que a nivell de tota la humanitat prenguem consciència de que la Natura forma part d’aquesta interdependència com un element fonamental de l’equació en la que estem integrats. Com durant mil·lennis els pagesos regeneraven les terres aplicant el guaret encara que aquell any no poguessin produir.
Quan comprenem que els recursos naturals no són d’una corporació, ni d’un país sinó que pertanyen a tots els humans, a tots els animals, vegetals - i als virus també- , llavors és quan la consciència de la interdependència es torna completa, total, holística.
Actuar
Les idees brillants són un motor saludable per a les societats quan es porten a terme d’una forma assenyada. Aquesta qualitat sempre va vinculada a un equilibri dinàmic que inclou la majoria de components que formen la complexitat de la realitat. Les solucions màgiques deixem-les perquè els infants puguin fer exercicis amb la seva imaginació!
El filòsof grec Aristòtil – amb una ment extraordinàriament lúcida- va dir que el fonament per una vida ètica i feliç és la Phronesis, una saviesa pràctica que està marcada per la moderació i equilibri en tots els aspectes del ser humà. Aristòtil va ser molt clar: sense moderació no podem dir que estem vivint una vida pròpiament humana. La temprança amb la que utilitzem el nostre cos, l’ús de la paraula i els pensaments que ens permetem en la ment són la base de la interpretació que fem de la realitat. Sense ponderació hi ha molt poca possibilitat d’exercir el respecte, l’agraïment i les relacions sostenibles amb tot. Si observem desmesura en nosaltres formarà part de l’actitud mental amb la que ens relacionarem amb la realitat.
Una transformació d’una envergadura com la que ara afrontem com humanitat ha de ser liderada pels grans estats i les organitzacions mundials. Però si els individus no tenim consciència de la mesura i l’equilibri personal, per més que les iniciatives siguin adequades, no les podrem seguir. Per començar a fer aquesta feina no esperem a que els governs facin la seva feina i els veïns també. Siguem el canvi ara. Activem la consciència en la nostra individualitat que treballa ponderant tots els elements humans i planetaris. Fins que sentim la Natura integrada en la natura del nostre cos. Al que procurem cuidar, equilibrar i regenerar perquè la vida que manifesta doni pas a la joia de viure-la i compartir-la amb tot.
La percepció del cos i la respiració
son un bon punt de partida per la reflexió i l’acció arrelada.
Seguim avançant cap a una consciència que ho inclou tot!