Meditar

Quan fem excursions per l’alta muntanya procurem parlar el just i necessari. Si ho fem és sobre els temes relatius a l’activitat que duem a terme: decidir itinerari, valorar la meteorologia, menjar, tendes… Això fa que sense que sigui una regla estricta passem moltíssimes hores en absència de paraules compartides.

Tots en el grup som practicants espirituals. Cada un de nosaltres dedicava una bona part del temps de descans al cap vespre a la seva rutina. Primer fèiem ioga i molts estiraments perquè sinó, desprès de la pallissa muscular i articular del dia, a l’endemà ens feia mal tot i costa molt moure’s. Després cadascú realitzava la seva pràctica personal de meditació.

Els primers dies els pensaments s’amunteguen saturant tot l’espai mental. Conforme van passant les jornades tota aquella pressió a pensar va disminuint fins que el corrent cognitiu es fa molt lleuger, fàcil, perifèric, jugadís…

És quan realment comencem a veure el que tenim al davant. Veiem la muntanya de veritat, la glacera tal i com és, els rius, les cascades, prades, flors, ocells, abismes, cel, núvols…

De forma natural,  la ment s’asserena i tenim accés a meditar en versions híbrides del que ja sabem amb els elements que la muntanya ens proporciona.

Aquí tens algunes d’aquestes pràctiques, una mica adaptades perquè puguis fer ús en el teu dia a dia sigui a on sigui a on et trobis.