La Dansa dels Núvols

Ascendint per les vessants de les interminables balconades que ens porten al coll per baixar el mateix en la següent vall, sovint no teníem esma de treure’ns la motxilla quan ens asseiem per un descans. Al tocar amb les natges a terra el pes del paquet a l’esquena ens portava cap el darrere en una posició reclinada. És un moment en el que el batec cardíac i la respiració estan molt accelerats, el cos demana “aigua si us plau” i els músculs diuen ”fins aquí hem arribat, no fem un pas més”. En aquest moment, si hom no es queda enganxat al “drama” físic que experimenta, tenim accés a un estat mental privilegiat que té molt poc filtre.

A l’alta muntanya la normalitat és que sempre hi hagi núvols solcant el cel, amb la particularitat de que semblen moure’s més ràpids que quan els veiem des de les nostres viles. Així, en un estat en el que sembla que en qualsevol instant puguis desmaiar-te, el moviment dels núvols és fascinant si no hi ha preocupació ni resistència pel possible esvaïment. Les formes sorgeixen i es dissolen d’una forma continua. Al principi, hi ha una inèrcia a interpretar-les, a donar-les nom. Més tard la dansa sense ordre ni concert s’accepta i la fluïdesa de l’espectacle visual es torna en simplicitat en la mirada i en calma mental. Hom podria estar hores contemplant aquest moviment sobre el que no pots exercir cap influència però que sí la pot fer sobre tu si ho permets.

No fa falta ser a l’alta muntanya ni a cap lloc especial per observar els núvols. Qualsevol cel, qualsevols núvols són vàlids per aquesta meditació. Només cal que recolzis el cap si estàs asseguda, i si pots estirar-te millor. Obre els ulls i en el primer moment centra l’atenció només en el teu cos… Intenta relaxar-lo… Nota tots els suports i deixa’t anar sobre ells… Solta’t… solta’t… solta’t… … … soltar és una forma d’acostar-nos al semi-esvaïment meditatiu. Mira els núvols… observa els intents de la teva ment per interpretar-los (“això són uns ulls, allò és una casa…”) … En aquest moment mires tan el que fan els núvols com el que fa la ment quan els mira… això pot durar un cert temps… fins que la fluïdesa en el moviment dels núvols és fa una amb la contemplació… no és ni bonic, ni lleig… ets en la freqüència  mental en el que no hi ha valoració… només fluïdesa… fluïdesa sense interrupció… … … Saps que has arribat a aquest punt de l’experiència perquè la respiració comença a allargar-se, fent-se profunda i sense esforç.

Pots allargar aquesta pràctica els minuts que vulguis. De tant en tant, tanca els ulls i relaxa la mirada… torna a obrir-los i continua. Pot ser que en algun dels aclucaments oculars quedis adormit o semiadormida. Procura no oposar la més mínima resistència… forma part del fluir.