Consciència Oberta
Aquesta meditació forma part de la família de pràctiques que fa una transició des de les anomenades “amb suport” a les que es diuen ”sense suport”. Les pràctiques amb suport són aquelles que utilitzen un objecte (vista, gust, sensacions, olfacte, acústics, emocions i pensaments) o varis per possibilitar la concentració, mentre que les que no utilitzen objecte deixen l’atenció centrada només en la consciència. El que acaba succeint és que aquests tipus de pràctiques es realitzen sent conscients de la consciència. De fet, és la pràctica meditativa més natural, sense artificis ni fabricacions. Algunes persones tenen una facilitat espontània per conduir-se cap a aquest estat. La majoria necessitem un cert entrenament en les pràctiques amb objecte per accedir a aquests estats.
El que te de particular la meditació de la Consciència Oberta és que la pots practicar en qualsevol lloc a qualsevol moment. No precises de cap espai apartat d’altres persones i amb pocs estímuls. Si t’entrenes en aquesta pràctica tens la possibilitat d’accedir a la meditació d’una forma immediata i sense cap preparació.
La meditació en la Consciència Oberta no comporta l’abandonament de les pràctiques que utilitzen objecte. Pots treballar amb una i les altres d’una forma alternant. L’experiència i l’habilitat que vas adquirint fa que es vagin enriquint mútuament.
De entre la infinitud de possibilitats en que aquesta meditació pot ser practicada, la que et presentem és una versió simple i accessible per aquells que ja teniu un cert contacte amb la introspecció.
No realitzis aquesta pràctica quan fas activitats que poden comportar un cert perill per la teva integritat o la dels altres: conduint, utilitzant eines (trepants, ganivets, tisores…), a prop de precipicis…
…………………………………. …………………………………… ……………………………………
Pràctica
Ets un ser viu. Ets viva.
Sents com la vida és en tu?… … De fet, tal com perceps ara la teva persona, el teu jo en aquests moments no és possible sense vida. Una bona part de la infelicitat que els éssers acomodats com nosaltres acumulem és deguda a que estem tan centrats en les coses de la vida que oblidem el contacte amb la vida mateixa…
En els éssers humans vida i consciència són fenòmens que esdevenen d’una forma gairebé simultània.… tant que la percepció d’un pot fer passar l’altre per alt.
En el sentit profund d’una meditació com aquesta, les paraules que escoltes només són soroll. Soroll que intenta conduir, sacsejar, despertar… a quelcom que no és paraula.
En l’ésser humà la paraula va de la ma de la vida…, però no a la inversa…, la Vida en els éssers humans no precisa de la paraula per ser.… … …
Ets sents…?… sents la vida al sentir-te…?
La vida la sentim a través dels sentits i de ser conscients del que perceben els sentits,… i de ser conscients de la interpretació que donem al que percebem.
Ara, sobtadament, pren consciència de tot el que en aquest moment experimentes… del que arriba pels sentits… dels pensaments que s’estan produint… de l’estat emocional… … … són moltes coses i fenòmens amb els que podries sentir-te una mica abromada…, però no és això el que perseguim… és ben diferent… … …, de fet, és absolutament simple…, alliberador…
Si deixes de fer esforç en ser conscient de que estàs percebent, de que experimentes emocions i de que estàs pensant… … … ens acostem una mica més a l’objectiu.… De la mateixa manera, intenta soltar l’esforç en retenir les coses que experimentes pels sentits, a nivell emocionalment, al pensar…, allò és cert que està esdevenint en la teva persona, però no li atorgues el privilegi de ser considerat com quelcom a ser tingut en compte en aquest moment… … …
Amb aquesta actitud, tot fenomen de percepció, emoció i pensament arriba i s’esvaeix com si fossin bombolles d’escuma…, bombolles d’escuma desfent-se en l’aire… sense deixar rastre… cap rastre…
De fet, es tracta de fer un gir en la percepció des de l’exterior a l’interior. En l’àmbit de la percepció ordinària l’espai perceptiu és ple dels objectes que els sentits i els pensaments assorteixen. Mentre que en l’àmbit de la percepció interior el que contemples és espai… un espai immens… a on els objectes dels sentits i els pensaments són com volves de pols flotant en aquest immens espai… sense el més mínim protagonisme…, espai… espai… espai…
Tots els teus sentits estan oberts… els ulls… el nas…, el gust…, la pell…, les oïdes…, les sensacions propioceptives que capten el que passa a l’interior del cos…, l’estat emocional…, el pensament…,
Sense esforç…, surant amb la vida…, tan fàcil…, tan simple que tota resistència s’ha esvaït, sense resistència…, tot obert…, tot obert…, tot obert…
Resta en aquest estat d’expansió… de lleugeresa… fluidesa… … …, Fes-ho molt fàcil…, és simple… Pots romandre en aquest estat per uns instants…
Quan t’adones de que has tornat a una mena de funcionament ordinari pren consciència del cos i d’una forma suau i mou una mica els ulls observant el que hi ha al teu voltant…, també pots fer alguns moviments encara mes suaus amb el cap… Probablement sentiràs que la respiració s’allibera i es fa mes profunda… Sense esforç ajuda’t a fer dos o tres respiracions d’aquests tipus…
Aprofita aquests moviments per tornar l’atenció al cos tot sent conscients d’ells i d’allò que mouen… fins et quedes quieta en completa soltesa… i oberta…, sense cap filtre…, sense cap resistència…, obertura…, consciència…, consciència oberta… consciència oberta…,
Resta en aquest estat tot allò que et sigui possible …
Quan decideixes finalitzar aquesta pràctica formal dona les gràcies per l’oportunitat que significa practicar aquesta meditació. Des de fa milers d’anys s’ha transmès sense interrupció de mestres a alumnes…, i ingressa en el teu fer quotidià mantenint aquesta actitud d’obertura…