Omplir amb l’aura els espais de les valls

Les valls pirinenques d’alta muntanya poden tenir més d’una desena de kilòmetres i varies parets laterals que poden alçar-se entre 1000 i 2000 m. Les dimensions d’aquest solc desafien la mirada humana encara que les estiguis contemplant.

Omplir amb la teva aura els espais que t’envolten és una pràctica instantània que pots fer a qualsevol lloc. Als interiors pots omplir la sala a on et trobes. A la natura pots omplir l’entorn que t’acull: el riu fins el mar, tot el bosc, la platja, el desert, la prada, la plana… i tot el cel.

És fa instantàniament. En el temps que dura el so d’un espetec de dits. Ja està… Ja has acomodat l’aura a l’espai que has decidit. És probable que la sensació d’obertura duri uns segons o potser uns instants fugissers. És suficient.

Descansa en la presència per un minut i torna a fer-ho. Fes aquest procés un tercer cop.

Alguns dies fèiem aquesta pràctica uns pocs minuts abans de la nostra pràctica principal i intentàvem segellar-la al final amb aquest estat d’expansió. En aquesta ocasió la concentració podia acumular molts més instants. De vegades, produint-se una fusió entre el meditador i allò en el que es medita.

Quan aprens a projectar-te d’aquesta manera i acumules un cert número de repeticions en els diferents cops que t’hi has posat, d’una manera espontània et trobaràs fent-ho mentre cuines, escombres, et dutxes, al estirar-te al llit, al caminar… I si algun dia ho experimentes mentre parles amb algú pots donar-te per molt satisfeta. L’espaiositat en una interrelació és un gran assoliment.

No intentis mai fer-ho en moments en els que l’activitat comportaria un cert perill si perds l’atenció: conduint, utilitzant ganivets, tisores o eines, a prop d’alçades…