Post Confinament i Consum Responsable

Estem en mig d’una crisi global sense precedents. Els grans canvis sobtats que aquestes setmanes han sofert les nostres vides no és més que el preludi i també la mostra de que aquesta pandèmia marcarà un abans i un després. No tornarà a ser tot com abans. Però com vagin les coses en el futur també depèn de la nostra actitud i la nostra consciència ara i en els propers mesos.

En aquest escrit parlem del consum. De la relació que cadascú tenim amb el consum i del poder d’escollir que tenim. 

Aquests dies tothom anem a comprar de forma ordenada, fem més previsió per a uns dies o per la setmana, ens comptabilitzen per entrar a la botiga o supermercat i ens esperem pacientment fent cues organitzades... Veiem un comportament força cívic.  Només podem anar a comprar als establiments que són oberts: supermercats grans i petits i algunes botigues. Moltes botigues i comerços estan tancats. Durant el confinament hi ha comerços petits oberts però generalment escollim anar a supermercats grans. Els més grans tenen més varietat de productes, també tenen preus més competitius. Això ens pot atraure més que no pas voler afavorir el comerç petit, local i el producte de proximitat. D’entre els grans, a més, hi ha els més grans i grossos... aquells que poden oferir el producte a més baix preu, perquè són els qui facturen més i poden adquirir els productes a costs més reduïts i amb les condicions que ells imposen als productors... Pensar que aquests supermercats “són els bons” perquè “miren pel consumidor” abaratint el preu és fer una lectura molt miop i egocèntrica de la situació. Aquests supermercats justament són els que tenen més beneficis i acaben creant una gran fortuna. Les grans fortunes s’amasen a costa d’empobrir a molta gent.

En les primeres setmanes del confinament la quantitat de vídeos, escrits i reflexions que corrien per les xarxes era sorprenent. En cadascun d’aquests enviaments semblava que tots ens adonàvem del nostre viure absurd, de la nostra negligència amb el medi ambient, amb la Terra i amb nosaltres mateixos. No sabem si tot era fruit del shock que teníem al patir el tremend canvi en les nostres acomodades i inconscients vides o que havíem pres consciència molt ràpidament d’on ens havíem ficat.

Si aquelles reflexions ens arribaven i les ratificàvem, quan ara escollim anar a comprar a grans supermercats per fer tota la nostra compra i despesa allí i passem de llarg els petits comerços del poble o ciutat on vivim estem essent, com a mínim, incongruents. Escollir aliments i productes d’importació quan es pot comprar els de proximitat és una decisió insensata si ens preocupa el medi ambient. El mateix si optem per productes envasats amb plàstics quan hi ha l’opció de trobar-ne a granel o amb embalatge més ecològic. 

Quan acabi el confinament i obrin tots els comerços (aquells que puguin obrir) i les grans superfícies, què farem?  Sortirem corrents amb desfermada ansietat a comprar per recuperar el “temps perdut” en compres?  Potser haurem reflexionat i madurat adonant-nos de que hem viscut dos mesos sense necessitat de comprar tant i només sortirem a cercar allò que sí que ens fa falta. Podem suposar ara ja, que les grans marques llençaran un munt de publicitats atractives! Hi haurà un atac d’ofertes dels grans establiments i empreses online segurament mai vistes. Els 50% i 70% ens perseguiran més que el Coronavirus. Ens sabrem mantenir serens/es i desperts/es?  Serem capaços de si necessitem quelcom acostar-nos a les botigues petites del poble o del barri apostant pel consum conscient?  Mirarem d’on prové l’article que estem pensant adquirir?  Podrem ja llegir d’una vegada que una peça barata de preu vol dir que al planeta li ha costat caríssima i amb un cost humà de gran sofriment al darrere?  Els diners que ens estalviem ara ho haurem de pagar en escreix després, i més encara els nostres fills/es i néts/es.  Podrem començar llavors a viure des de la solidaritat i cooperativisme de veritat?  En definitiva, farem el possible per exercir un consum responsable o mirarem només per mi en el moment de satisfer el desig per davant de pensar en el futur del planeta i de la humanitat?

L’apunt obligat que hem de fer és que no estem parlant per aquelles persones que no podran escollir. Hi ha famílies que ja viuen en situacions precàries i després pot ser que tinguin dificultats per a comprar el pa i els aliments més bàsics per a viure. Aquesta gent, com és normal, es veuran obligades a comprar al lloc de més baix preu, sense tenir opció a  plantejar-se res més.

Però també hi ha un altre gruix de la ciutadania que podem fer un gir i ser el canvi, també per a aquelles persones que no s’ho podem permetre. El capitalisme més desenfrenat, cruel i podem dir que assassí pot trobar-se blocat quan només un petit tant per cent de la població canvia de costums. Les excuses de que “jo sol/a no puc canviar res” i que “si ho fa tothom perquè jo m’haig de quedar sense” és on es pot assentar el desastre últim i definitiu. 

Hi ha molts pensadors de renom mundial que estan dient que ens trobem en un punt d’inflexió i que el futur de la humanitat dependrà del què fem a partir d’ara, des de ja aquests moments. Ells i elles veuen que les cooperacions entre governs i països, entre persones i les organitzacions amb col·lectius i cooperatives locals són el futur. És la única via per a créixer i prosperar com a humanitat. 

Jordi Sunyer catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF avisa:  

Tot dependrà de la manera com sortim del confinament i si som capaços de sostenir una situació d’emissions baixes.
Hem d’entendre que aquesta pandèmia té el mateix origen que el canvi climàtic: el trencament amb la natura i la nostra capacitat per a destruir.
Hauríem d’entendre que vivim en un planeta que té les seves dinàmiques i que si el depravem i el destruïm, les conseqüències per a l’economia i, sobretot, per a la vida seran catastròfiques. I la pandèmia del coronavirus és un primer avís. Hem de crear una economia que tingui en compte l’equilibri amb el planeta i que sigui equitativa. Si no fem aquest canvi de xip, la pandèmia només haurà estat un primer avís de tot allò que pot arribar a venir

Susanna Siegel professora de la Universitat de Harvard observa:

Si les polítiques no aborden la inseguretat econòmica i no ens guien cap a modes d’interacció saludables, crec que hi haurà dues reaccions: Hi haurà qui respondrà retraient-se i sospitant de la cooperació social ‒per exemple, la venda de les armes als Estat Units, el meu país, va augmentant‒, però hi haurà qui hi respondrà de manera diferent, es tornarà més conscient de les interdependències socials i formarà, per exemple, societat d’ajuda mútua, com ja ha passat en alguns llocs.

Yuval Noah Harari (Historiador, filòsof i escriptor mundialment conegut) fa la següent reflexió: Crec que els enemics més grans en aquesta crisi no són els virus. Els nostres pitjors enemics són els nostres dimonis interiors: l'odi, la cobdícia, i la ignorància. Si la gent responsabilitza als estrangers i les minories de l'epidèmia; si els negocis cobdiciosos només es preocupen pels seus beneficis; i si creiem en tot tipus de teories de la conspiració, serà molt més difícil derrotar aquesta epidèmia i viurem en un món enverinat per l'odi, la cobdícia i la ignorància. Si mostrem solidaritat amb altres persones de tot el món en aquesta crisi, serà més fàcil derrotar l'epidèmia d'altra. Si generosament ajudem els més necessitats, si enfortim la nostra confiança en la ciència i els mitjans de comunicació responsables, serà molt més fàcil derrotar aquesta epidèmia, i amb el temps viurem en un món molt millor.

La coherència en les nostres vides amb els pensaments, les paraules i les accions que la determinen és el que ens fa ser éssers humans íntegres. Esperar un canvi de fora, “dels grans” o de “qui mana” és una actitud immadura. No esperis el canvi, sigues el canvi.

Al final, un dels elements determinants que ens apropa a la FELICITAT MADURA és la satisfacció de fer de la nostra vida un projecte en el que hi comptem tots. Tenim el poder d’ escollir i passar de la inconsciència, en la que només compto jo i els meus en els desitjos a curt termini, a viure amb consciència, en la que entenem la interdependència de tots i de tot.