Som molts més?

Al 1995 vaig fer una versió d’aquesta excursió amb un amic. A part d’un grapat de persones al refugi de Goriz (al que ni hi vàrem entrar)  i a la prada de la vall d’Ordesa a on hi havia els turistes que arribaven en cotxe, no recordo que ens trobéssim més de dos o tres persones caminant per la muntanya. Vàrem caminar sols, dormir sols, menjar sols, perdre’ns sols… badant en completa solitud durant 4 dies.

En aquesta ocasió del 2021 ens vàrem trobar amb milers de persones.. Al poble de Gavarnie la multitud recordava la dels llocs turístics de la costa brava. Als camins, dreceres de l’alta muntanya era difícil acumular minuts sense veure a ningú més enllà del nostre grup. Als passos difícils es podien formar cues. Els refugis, completament renovats i ampliats,  hi havia centenars consumint menjar, comoditats com l’aigua calenta, endoll pel mòbil, wifi i tot tipus d’alcohol.

Es cert que des de fa 40 anys la població mundial s’ha incrementat però no en la proporció en que ens hem trobat en aquesta excursió. En aquest curt període de temps podríem dir que la colonització de l’ésser humà a la terra s’ha fet gairebé completa. Google ha cartografiat tot el planeta amb absoluta precisió. Nosaltres mateixos portàvem un aparell Gps Garmin que ens marcava el camí amb només un error d’un o dos pams! Mai ens vàrem perdre, ni amb la boira!

El món diríem que ja no té llocs inidentificats. No quedem pràcticament espais secrets. Cada cantonada a les muntanyes més altes, a les valls més allunyades te el seu referent a la cartografia que ens mostra el mòbil… i totes les rutes… i si vols connectar-ne varies les calcula encara que no hi hagi cobertura mostrant el resultat en qüestió de segons

40 anys enrere treballava tot un estiu per comprar una motxilla, l’any següent la corda, l’altre la tenda… Ara tot s’ha abaratit  de tal manera que hom pot adquirir tot el material per fer una ruta a l’alta muntanya amb una estona llarga al Decathlon , sense que representi molt més esforç que el que abans costava fer-se amb un sol article.

Ara coneixem la previsió del temps pràcticament al minut. A l’alta muntanya de vegades la precisió no és tan exacta però en un 90 % de probabilitats sabem el que passarà.  Si veiem núvols sabem si només són boires, a quina hora hi haurà la tempesta o si és una borrasca i plourà 3 dies seguits.

Quan els camins no estaven tan marcats i no hi havia la tecnologia per mantenir-nos sempre ubicats en el lloc, perdre’s i tornar trobar la ruta podria ser feina de tot un dia i d’utilitzar senders i canals en el que el perill era alt. Igualment pel que respecte a la meteorologia. Les tempestes sobtades d’aigua, pedra o neu comportaven  un seriós risc per la vida, es donava per fet que l’assumíem quan entràvem en el regne de l’alta muntanya.

Gairebé res d’això ocorre en aquests temps. Només persones amb una desinformació majúscula  poden prendre mal per aquestes raons.

És bo aquest gran canvi?

Fora de les àrees en les que la ruta toca zones turístiques  m’agrada veure i trobar-me gent caminant per la muntanya. Gairebé sempre hi ha un “Hola”, “Bon jour” o “Good morning” quan ens creuem amb algun caminant. La pesada motxilla que traginem pels desnivells  acceleren la respiració i ens fa suar per tot arreu. Malgrat això ens intercanviem somriures, mirades clares i bons desitjos. Sense paraules no hi ha alteració del silenci. A Gavarnie milers de persones caminen des del poble fins al començament del circ. 3 km de distància i 300 metres de desnivell. La majoria són famílies, molts amb nens petits que se’ls anima a caminar o són transportats en motxilles especials pels menuts. M’agrada veure aquest ambient a on s’introdueix a la canalla a la natura en majúscules. L’esforç dels adults per mostrar a la generació que creix val molt la pena. L’estat mental i emocional que apareix desprès d’una caminada voltats d’aigua, arbres, ocells, aire i muntanyes és absolutament diferent al que tenim desprès de passar una tarda en una gran superfície o al sofà de casa mirant sèries o jugant a vídeojocs. Mentre que el primer és una activitat saludable, els altres poden conduir-nos a densitats que ens confonen quan el lleure es fa addictiu.

Al refugi de Goriz la cervesa la venen en gerres de ½ litre. Això ho canvia tot. Centenars de persones arriben allà perquè els accessos s’han facilitat a través de pistes que transiten els taxis 4x4. Molts grups de persones beuen sense control i es produeix una situació antagònica. Mentre un nombre de gent seu als prats en calma tot contemplant l’esplendor de la natura esperant l’hora per aixecar la tenda (no es pot fer abans de les 20 h i ha de ser desparada abans de les 8 del matí), el soroll de la paraula i el riure descontrolat coexisteix amb actitud contemplativa.

Cada dia intentàvem fer estiraments, ioga i meditació al finalitzar la caminada. Aquell dia no va ser menys. Els 4 vàrem utilitzar varies hores de la tarda per fer aquestes activitats a la vista de tothom. Altres persones al nostre voltant també ho van començar a fer. De tal manera, que havia no vàrem ser conscients per moltes hores de la  festa que hi havia només 100 metres més enllà.

Ens podríem haver passat la tarda criticant l’ambient poc muntanyenc del refugi i enfadant-nos amb no se sap qui. Sortosament vam prendre l’opció que ens endinsava en els nostres cossos mantenint el contacte amb la magnificència de l’entorn. Puc dir que va ser dels moments més entranyables de l’excursió. De les situacions que no són les que ens esperem, dels contrastos podem treure bon profit si ens mantenim oberts i flexibles.

Com tantes vegades hem comprovat, l’actitud és el factor determinant en la creació dels estats mentals i emocionals.