Mira al que Mira

Quan fem travesses de varis dies sovint prenem fotografies i vídeos. Caminar durant moltes hores al dia (encara que sigui per paratges encisadors) pot engegar la inercia de la ment distreta en el seu propi parlar intern. Una de les formes que ens ajuda a mantenir una atenció més constant i oberta és realitzar fotografies i vídeos. Més que fer un recull d’imatges per acumular a l’ordinador o aburrir a familiars i amics quan els convidem a un sopar, per nosaltres és una forma de meditar. Cada fotografia intenta captar una instantània del que ens hem fixat en aquell moment. Aixi, constantment trenquem amb la “monotonia” del caminar en silenci que és pot fer automàtic. Després de dies en la ruta, aquesta meditació ens acosta a espais de comprensió i obertura mentals que sovint en connecta amb la simplicitat. Aquest vídeo és un intent de fer-vos arribar aquesta experiència.

El vídeo que veuràs, al fer clic en la pestanya d’abaix, no pretén ser un pasada de diapositives amb una música agradable. És una MEDITACIÓ que utilitza la imatge i el so com suports per treballar i redirigir l’atenció. La majoria de les fotografies estan fetes amb l’automàtic del mòbil i de forma ràpida. A la composició de la seqüència de fotografies li hem donat conscientment un cert desordre. Per la música, encara que és de les peces que toquem a casa, hem volgut facilitar la versió del propi compositor (Andrew York - Home), perquè és inspiradora i la gravació te una alta qualitat.

Cóm practicar aquesta meditació

Cal visualitzar-la varies vegades. La primera vegada la teva atenció estarà naturalment centrada en la novetat de les imatges i la música. Flors, fulles, animalons, molses… acompanyats amb melodies i acords de guitarra agradables a l’oïda. L’objectiu de la meditació és, amb les successives visualitzacions, anar-se separant gradualment de valoracions i judicis: si m’agrada o no, si el ritme és l’adequat, sobre la qualitat de les fotografies, si ho hauries fet d’una altra manera… Així que vas acumulant visualitzacions hauries de ser conscient de tu mateix/a mentre observes les imatges i sents la música. De forma que, amb el temps, tu i les teves reaccions siguin l’objecte principal de la meditació. El primer dia pots fer “unes quantes” visualitzacions i en dies següents pots tornar sempre amb la intenció de treballar amb la teva atenció.

La societat en la que vivim ara te moltes coses que poden ajudar a dirigir-nos al retrobament amb nosaltres mateixos i a assolir un sentir de ser que faci significativa, profunda i plena el regal de vida que tenim. També te aspectes que ens podrien allunyar d’aquest camí. Un d’ells és que facilita l’addició a la novetat. Tota addició és esclavitud i per tant manca de llibertat. Si pots practicar aquesta meditació cada dia durant una temporada arribarà un moment en el que no trobaràs novetat en res del que veus i escoltes. Entrarás en monotonia. El tipus de monotonia que et permetrà dirigir l’atenció cap a dins en lloc de fora. En aquest punt podràs alliberar la tensió dels ulls per veure i de les oïdes per escoltar: mirant sense mirar, escoltant sense escoltar, percebent sense percebre… És una experiència alliberadora que en situa en AQUÍ I ARA, ARA I AQUÌ, la porta d’entrada a la llar de Pau que hi ha en nosaltres

Aquestes són les consignes que trobes en el transcórrer del vídeo

Mira al que Mira

Escolta a la que escolta

Respira en el que Respira

Sent en aquella que sent

Res a trobar

Res per ser apartat

Amb la mirada buida de formes

Amb l'oïda profunda

Ser amb l'ÉSSER

Buit de tot, Ple de tots

Només SER

Bona pràctica!!!